Carta escrita per Marisol Caballero al setembre de 2000

Va ser l’any 1975 quan va sorgir-ne la idea i es va materialitzar la creació de l’escola infantil Valonsadero. En primer lloc, vam buscar uns locals de planta baixa adequats per muntar-hi una escola infantil. I els vam trobar al barri de Canyadó de Badalona, en un entorn on tot eren habitatges nous amb gent jove. Feia falta una escola bressol.

La situació, un enorme hort presidit per una masia que donava nom al barri. Després de calcular molt les nostres possibilitats i de signar una pila de lletres bancàries, vam aconseguir 250 m2 de local. Parlo en plural perquè va ser amb el meu marit, Niceas, amb qui vaig iniciar aquest projecte. Vam posar molt d’entusiasme, il•lusió i treball per aconseguir el que volíem: un centre d’educació infantil modern i acollidor, on els nens s’hi trobessin a gust.

 

Com que era un espai diàfan, vam començar les obres delimitant els espais al nostre gust i d’acord amb les nostres necessitats. Amb les idees i l’ajuda del meu germà Rogelio, que just començava la seva carrera com a dissenyador d’interiors. També ens vam inspirar en d’altres d’escoles infantils europees per definir un projecte que es va dur a la pràctica. A més dels espais, en Rogelio també va dissenyar el mobiliari.

I el nom? Després de pensar-nos-ho molt i de donar-hi moltes voltes, ens vam decidir per "Valonsadero", que és un parc natural de 3.000 hectàrees a 7 Km. de Sòria. Volíem que el nom fos un record de la nostra terra. Valonsadero prové de l’èuscar i significa "Vall de bones prades" i és un lloc molt freqüentat i estimat pels sorians, perquè és ideal per passejar-hi, fer-hi esport, anar-hi amb els nens… I és on celebrem moltes de les festes populars de la província.

Amb el nom posat i les obres acabades, s’inaugurà l’escola a finals de setembre. Van venir molts amics de tot arreu i els vam obsequiar amb pernil salat tallat in situ, embotits de la terra, vi en porró i pa de poble. Va ser un dia molt bonic. A les nits i els dies festius, quan la feina ens ho permetia, repartíem propaganda per donar a conèixer el nostre centre.

 

El curs 1975-76 va començar amb 4 nens, després amb 6 i vam acabar amb 27 nens al juliol. Durant aquest curs, a petició d’alguns pares, es va veure la necessitat d’instal•lar una cuina menjador. L’any següent, ja teníem matriculats 60 nens i l’escola anava endavant amb les quotes dels alumnes. En aquell temps teníem nens d’1 a 4 anys, edat en què començaven el parvulari a les escoles.

En reunions i xerrades, els pares, contents de la nostra feina educativa, ens van animar a ampliar l’estada dels seus fills a Valonsadero. Vam estudiar la possibilitat d’ampliar el preescolar i vam augmentar les nostres instal•lacions uns 250m2 més, agafant uns locals annexos. El curs 1979-80 va ser el primer en què va funcionar la classe de parvulari, amb dos grups de 4 i 5 anys. Nosaltres els recordem pels nostres Cérvols i Llagostes, que eren els noms de les classes. Els petits eren els Pollets, Aneguets i Cavalls.

A més de la sala de parvulari es va afegir a Valonsadero, una sala de música, un gimnàs, una saleta de visites i un taller de manteniment. Durant aquells anys vam programar activitats extraescolars que ara totes les escoles i entitats tenen, però que en aquells temps no n’hi havia gaires. Les adreçàvem tant als alumnes

 

i exalumnes, com als pares i a la gent del barri: gimnàstica, danses populars, equip de bàsquet, classes de guitarra, de ballet, de taekwondo…

A més, també es va organitzar una escola de pares amb reunions i xerrades-col•loqui dirigides pel nostre estimat amic i prestigiós psicòleg Dr. de la Fuente. Sempre van resultar molt enriquidores.

A l’estiu del 1981 vam fer una prova amb els més grans: unes colònies de 12 dies a Cidones, poble de Sòria, on teníem una espaiosa casa de pedra rústica. La prova va resultar fantàstica! Van participar-hi 14 nens i nenes de 4 i 5 anys. Encara els recordo; el canvi d’aires els va provar d’allò més. Durant els següents 10 anys es van continuar fent aquestes "Colònies Cidoneres", amb alumnes i exalumes que encara volien continuar anant-hi. El primer any tots el pares van venir a recollir els seus fills i l’últim també, com a acomiadament. A partir de llavors i fins al 1997 vam continuant fent colònies però més a prop, al Montseny, a la casa del Polell, amb el nostre inoblidable Mariano i la seva gent.

Les festes populars com Nadal, la Castanyada, Carnestoltes, Sant Jordi…, sempre han estat molt importants a Valonsadero i s’han celebrat amb entusiasme per part de pares i de nens.

 

Cal recordar també les festes d’acomiadament dels Cérvols, els nens que acabaven a Valonsadero per començar l’escola. A aquesta festa, hi assistien la resta de nens amb les seus pares, feien funcions de teatre, jocs per a tots i al final un berenar-sopar. Era una festa molt emotiva, si teniu present que aquests nens, en la majoria dels casos, havien estat amb nosaltres els 6 primers anys de la seva vida...

Al voltant dels anys 80 es va remodelar la zona que ens envolta i es va restaurar la masia de Can Canyadó i es va convertir en un Centre Cívic amb una gran plaça, "La Baixadeta", un gran espai amb zona verda, arbrat, gronxadors…, on nosaltres fem sortides amb els nostres nens. Arran dels canvis introduïts des d’Educació amb la introducció de l’escolarització a partir dels 3 anys, vam tornar a dedicar-nos de nou a la primera etapa d’educació infantil, de 0 a 3 anys, i el 1997 va sortir la nostra darrera promoció de parvulari.

L’esperit perdura actualment amb sang nova i jove, ja que aquell matrimoni que va començar el 1975 i que tenia 34 i 38 anys, ha arribat a l’edat de la jubilació. Però dos dels cinc fills continuen, al peu del canó i amb entusiasme renovat, la feina que nosaltres, els seus pares, vam iniciar. Beatriz i Marisol, amb l’experiència

 

 

 

adquirida i tota la preparació acadèmica, porten i tiren endavant l’escola Infantil Valonsadero, juntament amb la resta de l’equip d’educadores.

Per a mi és una alegria que el projecte hagi sobreviscut al canvi generacional.

Aquesta carta continua escrita per Marisol López al gener de 2013.

I amb tota la feina feta pels nostres pares hem continuat amb molt d’entusiasme treballant en el seu projecte que ara és nostre. La mare va morir al maig de 2004. La seva explicació sobre la creació de Valonsadero romandrà en els nostres cors com a exemple de una vida viscuda amb coratge i entusiasme.

Cada vegada més familiar de dues ara estem tres de les filles. La Beatriz, la Cristina i jo, la Marisol... l’última incorporació ha estat la meva filla Andrea, que forma part de la tercera generació. I és que les generacions passen i tenim l’orgull de tenir cada vegada més alumnes dels nostres estimats exalumnes... i que el bon record de la seva infantesa amb nosaltres els fa retornar, per confiar-nos els seus fills.

 

Ells s’han trobat una escola molt semblant a la que recordaven però amb alguns canvis. Valonsadero al llarg d’aquests anys s’ha hagut d’adaptar a les noves normatives i hem fet algunes modificacions. Ara, però, l’esperit i la manera de treballar no han canviat. Les sales estan pensades per fer determinades activitats i cadascuna té un tarannà diferent, amb el seu material específic.

De la mateixa manera que a casa nostra tenim un espai per a cada activitat a Valonsadero , la segona casa dels nostres nens, tenim sales diferenciades de música, plàstica, psicomotricitat, biblioteca, de jugar, d’esbarjo, menjador, dormitori... i som els grups que anem canviant de sales segons les activitats que tinguem programades.

També vàrem fer una sala nova per als nadons, molt adaptada i amb connexió directa al l’exterior. La veritat és que ha quedat "superxula" i tots hi estem molt agust, tant els més petits del "cole" , les educadores i els pares que tenen a tothora una bona accessibilitat.

I continuem pensant a millorar la nostra llar. Amb entusiasme ideem nous reptes per millorar el nostre servei, la nostra tasca educativa i la comunicació i accessibilitat amb les famílies.

 

 

L’última ha estat aquesta, crear un nou web amb una tecnologia més avançada, més interactiu i actualitzat, on tenim ja un nou enllaç de comunicació amb les famílies i amb tots aquells que han format part alguna vegada de la nostra gran família Valonsadero.

Una salutació a tots i benvinguts!

Aquest espai és un sincer homenatge a totes aquelles persones que han estat amb nosaltres en algun període de la seva infantesa: vosaltres, els nostres estimats exalumnes. Ens emociona com manifesteu amor per Valonsadero. Els vostres records ens engresquen per a continuar amb entusiasme. Ja hem comptat amb alumnes fills d’exalumnes i estem creant una gran família!

Aquest espai que us dediquem volem que tingui molt de vosaltres. Heu vist les fotos? Hem seleccionat una foto per a cada una de les promocions, que des de 1975 ja són 37. Us convidem que ens ajudeu a ampliar aquest àlbum si teniu cap foto que vulgueu compartir d’aquest període vostre a Valonsadero. Ens agrada molt quan ens veniu a visitar i aprofitem per recordar-vos que les nostres portes estan obertes a tots vosaltres.

 

 

I ja que hem enllestit aquest nou web amb molt d’esforç, us proposem que ens doneu la vostra opinió i així obrim una nova via de comunicació on line. Ho podeu fer a través de la botó de "contacte".

Un petó a tots!!!!

Para poder visualizar la galería de fotos debes activar Javascript en el navegador
Para poder visualizar la galería de fotos debes activar Javascript en el navegador