Valonsadero és una llar d’infants creada al 1975 i dissenyada pensant en les necessitats de l’infant. Té 500m2 en una sola planta, compta amb espais amplis i assolellats que s’han anat reformant al llarg dels anys.

Airet, sol, sorra, materials naturals... per gaudir del joc lliure. Com m’agrada anar veient com es transformen les propostes del pati segons el centre d’interès.
Abans d’entrar a Valonsadero, ens canviem les sabates per unes més còmodes i netes. També deixem les jaquetes i entrem acompanyats de la nostra família a gaudir del dia.
No tinc límit a construir, crear, imaginar, experimentar amb materials naturals. Tampoc en tinc quan m’expliquen contes, sempre en demano un altre!
Quan entro observo totes les propostes de joc que m’ofereix l’espai, variades i boniques. De seguida em conviden a jugar!
M’encanta aquest lavabo que em permet fer les meves necessitats i rentar-me les mans de manera autònoma. I si necessito res, sempre hi ha algú disposat a ajudar-me.
És un lloc on mai entro, però sé que d'allà surten per art de màgia ple de coses bones que gaudeixo menjant en companyia del meus amics. Tot és casolà i fet amb amor.
A mesura que em vaig fent gran, vaig agafant noves responsabilitats (repartir tovallons, servir-me l’aigua, recollir...). A més, és un ambient relaxat, respectuós i envoltat dels meus amics i amigues.
Gatejo fins al llit quan estic cansat i trio on vull descansar. Això si, sempre ho fem sota la llum de la lluna i els núvols. Quin relax!
M’endinso en un bosc ple d’arbres, harmonia i serenor. On em durà?
Com m’agrada gaudir de tots els materials diferents per descobrir la meva vessant més creativa i curiosa. Pintures, pinzells, fang, papers, recipients, estris, pasta... Quina sorpresa hi haurà avui?
Instruments, mocadors, cintes per ballar, cantar i gaudir de la música amb els nostres peixos com a públic incondicional. Vaig a saludar-los!
Què hi ha aquí? Ordinador, fulls, cadires grans... potser vaig cap a una altra sala, crec que aquest espai no està fet per mi.
De la porta surt una oloreta fresca que m'intriga. Què deu haver-hi dins? Un jardí?
Descobreixo moltes coses a través del meus cos i cada dia sóc capaç d’assolir fites més complexes: saltar, enfilar-me, fer tombarelles, balancejar-me... Les sessions de psicomotricitat m’encanten.
Jo també vaig ser nadó, el primer espai que vaig conèixer va ser el bosquet. Allà vaig créixer lliure al meu ritme, sense presses i envoltat d’amor i afecte. Recordo aquells passejos per Ca l’Arnús, per la Rambla... amb els cotxets vermells que criden tant l’atenció a tothom. Si em veus, saluda’m!
Para poder visualizar la galería de fotos debes activar Javascript en el navegador
PROTECCIÓN DE DATOS